La justícia atura el confinament a Lleida i el Segrià

El passat dia 12 de juliol el Govern de la Generalitat va sol·licitar la ratificació judicial de la Resolució del Departament de Salut SLT/1671/2020, per la qual s’adoptaven mesures especials per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19 a la comarca del Segrià. Aquestes mesures, que s’havien d’aplicar a partir de les 00:00 hores del dia 13 de juliol, establien restriccions a la sortida i entrada als municipis de Lleida ciutat i d’altres set municipis de la comarca del Segrià, tret dels desplaçaments per motius laborals per raó de serveis essencials. Tanmateix, s’imposava un confinament domiciliari obligatori, i només es permetia la circulació per les vies d’ús públic en determinats supòsits.La ratificació judicial d’aquestes mesures sanitàries limitatives de drets fonamentals es va demanar perquè un requisit bàsic i essencial per a la seva validesa és el del seu control judicial, amb autorització prèvia o, en supòsits d’urgència, amb ratificació posterior per part de l’autoritat judicial.La Llei 29/1998 atribueix als Jutjats del Contenciós-Administratiu la competència per a l’autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i que comportin privació o restricció de la llibertat o d’algun altre dret fonamental. Fora dels dies i hores hàbils, aquesta competència recau sobre els Jutjats de Guàrdia.El Reglament 1/2005 d’aspectes accessoris a les actuacions judicials, aprovat per acord del Ple del Consell General del Poder Judicial de 15 de setembre de 2005, estableix que el jutjat de guàrdia substitueix els òrgans de la jurisdicció contenciosa-administrativa en les seves competències sobre actuacions urgents i no ajornables que exigeixin una actuació judicial immediata en supòsits de mesures sanitàries urgents i necessàries per a protegir la salut pública.El Jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida (en funcions de guàrdia) ha dictat interlocutòria de la mateixa data de 12 de juliol que denega la ratificació de les mesures sol·licitades.La interlocutòria del Jutjat assenyala que la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de Salut Pública, permet la intervenció de l’Autoritat Sanitària a les activitats públiques i privades per tal de protegir la salut de la població i prevenir les malalties, però amb l’exigència que les mesures d’intervenció siguin proporcionals a les finalitats perseguides i a la situació que les motiva. En relació amb les mesures a ratificar, que inclouen el confinament de tota la població d’una sèrie de municipis, considera que la seva proporcionalitat s’hauria de basar en l’existència d’una greu i molt important transmissió comunitària del virus. I conclou que el darrer informe de situació epidemiològica i de salut pública de la comarca de Segrià refereix dades i expressions genèriques i no permet tenir per acreditada l’existència de la transmissió comunitària ni la seva perillositat. Afegeix que la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública permet a l’Administració adoptar mesures de contingut molt ambigu per al control de les malalties de caràcter transmissible, i que una d’aquestes mesures que seria admissible seria establir un “cordó sanitari” que limités els moviments com al mes de març passat van fer els Departaments de Salut i d’Interior de la Generalitat als municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. Però afegeix que la dita Llei Orgànica no pot donar empara legal a mesures tan limitatives de drets fonamentals com les que es demana ratificar. En aquest sentit, la interlocutòria fa esment que l’afectació a la llibertat personal, de circulació i al dret de reunió és molt més intensa perquè ara s’imposa un confinament domiciliari general.Finalment, la interlocutòria considera que les mesures a ratificar són més pròpies de l’estat d’alarma que permet limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en un territori (art. 11 de la LO 4/1981), i recorda que la seva declaració és una competència estatal que té legalment establertes unes garanties com són la seva limitació temporal i la intervenció del Congrés dels Diputats. També afegeix que en tot cas el president de la Generalitat pot sol·licitar del Govern de l’Estat la declaració de l’estat d’alarma limitat a tot o part del territori autonòmic català.En síntesi, i per les raons exposades, la interlocutòria del Jutjat entén que les mesures no tenen empara legal i denega la seva ratificació, amb la conseqüència que tampoc tenen validesa jurídica.