Josep Ginesta: “Objectivament, les dades diuen que alguna cosa no fem bé, no és normal que s’incrementi l’atur en el mes de màxima activitat d’aquest país”

PIMEC destaca que la reforma laboral porta una paradoxa, ja que liderem l’atur global mentre disposem d’unes pèssimes dades de sortida per col·locació, tot i el seguit de reformes -com la laboral, la de prestacions o la Ley de Empleo- que no suposen una reducció de l’atur ni una millor aproximació de les persones al mercat de treball Barcelona, 2 d’agost del 2024. “Objectivament, les dades diuen que alguna cosa no fem bé, no és normal que s’incrementi l’atur en el mes de màxima activitat d’aquest país”. Així ho ha dit al llarg d’una roda de premsa de valoració de les xifres de l’atur registrat el secretari general de la patronal, Josep Ginesta, qui ha afegit que “és un mes de rècord, perquè seguim liderant l’atur global i a la zona euro, una xacra a la competitivitat del nostre país”. A més, ha constatat que es tracta d’un mes on les empreses tenen molta activitat, però, alhora, especials dificultats per cobrir determinats llocs de treball i, per tot això, ha demanat una revisió de les polítiques actives d’ocupació. Fent una anàlisi profunda de les dades, Josep Ginesta ha explicat que l’atur registrat a Catalunya se situa en un total de 327.283 persones aturades, xifra que representa un augment de les persones en situació d’atur respecte del mes passat amb 2.317 més, incrementant-se també en comparació amb 2023. “Encara ens situem un 35% per sobre del 2007, moment que vam experimentar la xifra més baixa de persones aturades registrades”, ha assegurat. Així mateix, ha indicat que el comportament de l’atur a Catalunya ha estat molt pitjor que el de l’Estat, que l’ha reduït, amb la pitjor reducció d’atur interanual de la darrera dècada. Aquest juliol Catalunya ha registrat un total de 3.836.076 afiliacions de mitjana amb un increment mensual de 3.363 i interanual de 82.363, fet pel qual el secretari general de PIMEC ha constatat una desacceleració en comparació amb els anys anteriors: “El 2023 va ser de 10.931, el 2022 de 13.306 i el 2021 de 30.5410”. A continuació, ha assenyalat que Catalunya ha perdut afiliats a darrer dia del mes, baixant en 40.192 persones el nombre d’afiliats respecte del juny i amb un preocupant comportament de Barcelona, on s’han perdut 46.300 a darrer dia. Per sectors d’activitat, ha constatat el pitjor comportament de l’hostaleria, els serveis de menjar i beure, i el comerç en termes de reducció de l’atur, i si bé es podria suposar que es deu per la “ficció estadística” que els fixes-discontinus no computin com aturats registrats, aquest fet es corrobora amb la menor afiliació a la seguretat social a les divisions d’hostaleria, que confirma que malgrat hi ha activitat econòmica i demanda, no s’incorporen prou professionals a prestar-hi serveis. A mode de resum, ha dit que s’experimenta una reducció baixa a l’agricultura intermensualment, mentre que interanualment és el sector amb una reducció més alta, tot destacant el bon comportament de reducció interanual de l’automoció i la metal·lúrgia. Per part seva, la directora de l’Àrea de Treball de PIMEC, Sílvia Miró, ha parlat de les dades segons la perspectiva de gènere, tot apuntant que l’atur masculí es redueix de forma més intensa que el femení. Així, ha explicat que hi ha 190.538 dones en situació d’atur i 136.745 homes. D’altra banda, ha destacat que el comportament de l’atur en les persones joves és menys favorable que en el conjunt de la població en termes intermensuals i interanuals, amb 18.946 menors de 25 anys en situació d’atur. En relació amb la permanència a l’atur, Miró ha explicat que 290.303 aturats del mes de juny encara ho són al juliol, amb una taxa de permanència del 89,3%, que arriba fins al 92,7% en el cas de les persones majors de 45 anys. Seguidament, ha dit que hi ha hagut 36.980 entrades i 34.663 sortides, de les quals 21.352 han estat per col·locació, i ha dit que la durada mitjana de la demanda s’ha incrementat lleugerament passant a ser de 10,8 mesos, xifra que continua sent molt elevada mentre existeixen llocs de treball vacants a les empreses. Sobre la taxa de sortida per col·locació -que se situa en un 6,6%- ha apuntat que és una xifra rellevant, ja que des del 2002, coincidint amb la reforma laboral, “ha anat caient, situant-se en dades que ens identifiquen una menor capacitat de les persones en situació d’atur per a inserir-se en el mercat de treball”. Finalment, en referència al contrast de la taxa de permanència i de sortida per col·locació en relació amb el nivell formatiu, ha dit que hi ha una divergència de gairebé el 3%, fet pel qual considera que cal modernitzar les polítiques actives d’ocupació i vincular-les amb les passives.