Informe MINHAP: Factures electròniques presentades a les AP a través de FACe

Només en els sis primers mesos de l’any, s’han registrat 3.738.782 factures, una xifra molt superior a les 2.318.136 del primer semestre de 2015, un 61,3% mésPIMEC i la PMcM demanen l’extensió de la utilització de la facturació electrònica a tots els àmbits, inclòs el privat, i a totes les administracions sense excepció (amb la corresponent derogació de tota possibilitat d’exempció). D’aquesta manera es fomentaria la productivitat i competitivitat de les empreses, ja que es reduiria la morositat gràcies al major control que es podria exercirL’idoni seria que en una primera fase les companyies de l’IBEX35 estiguessin obligades a rebre les factures en format electrònic a través de FACe i, seguidament, ho fessin la resta d’empresesMadrid, 12 de juliol de 2016.- La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha analitzat les dades que l’MINHAP ha publicat avui sobre les factures electròniques presentades a les Administracions Públiques a través de FACe. Des del 15 de gener de 2015 (data d’entrada en vigor de l’obligatorietat de la facturació electrònica a les administracions públiques), FACe ha rebut 9.750.595 milions de factures electròniques per un valor de 49.567.490.619 milions d’euros.El president de la PMcM, Antoni Cañete, ha valorat “”molt positivament el primer any i mig des de l’entrada en vigor de la llei 25/2013 de factura electrònica i registre comptable de factures””, i ha manifestat que, “”una vegada més, les empreses han demostrat la seva capacitat per adaptar-se als canvis””.Només en els sis primers mesos de l’any s’han registrat 3.738.782 factures, una xifra molt superior a les 2.318.136 del primer semestre de 2015, un 61,3% més. Si comparem únicament la dada de juny d’aquest any respecte al de 2015, “”l’augment és clar: 668.405 factures enfront de les 580.946 de l’any passat.En aquest sentit, Cañete assegura que “”és una realitat que el sistema es consolida, sobretot sabent que el nombre de factures electròniques segueix pujant tot i l’estancament de les compres públiques el 2016 per la interinitat del Govern””. Evolució mensual de factures electròniques presentades a través de FACe ales AP en elprimer semestre 2015/2016 * Nota: Font: Indicadors Database – Direcció General de Tecnologies de la Informació i lesComunicacions del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. En la seva opinió, l’exclusió de l’obligació de presentar les factures en format electrònic a la qual moltes administracions han considerat oportú acollir-se de forma reglamentària, “”té menys sentit cada mes que passa, ja que les empreses ja s’han anat adaptant al format electrònic i, sobretot, perquè han constatat que les factures electròniques registrades a través dels punts generals d’entrada han reduït els terminis de pagament. És important recordar als empresaris que acollir-se a aquesta opció és un dret, no una obligació. La recomanació de la PMcM és 100% factura electrònica””.No obstant això, per a la PMcMaquest increment de les factures electròniques és “”insuficient”” i ha animat a fomentar l’ús de facturació electrònica perquè “”estan en joc la productivitat i competitivitat de les nostres empreses””.Per al president de la PMcM, Antoni Cañete, el sistema de facturació electrònica hauria de fer-se extensiu a totes les administracions sense excepció (amb la corresponent derogacióde tota possibilitat d’exempció), i també al sector privat. D’aquesta manera, “”es reduiria la morositat gràcies al major control que es podria exercir””.””Sens dubte, l’ús de la factura electrònica en el sector privat, però sobretot del registre comptable de facturesen registres com FACe, reduiria de manera important la morositat en el sector privat, sempre que s’apliquin estrictament les normatives sobre els períodes establerts per al pagament de les factures””, assegura Cañete.””L’idoni seria que en una primera fase les empreses de l’IBEX35 estiguessin obligades a rebre les factures en format electrònic a través de FACe. Seguidament es podria implantar a la resta d’empreses, la qual cosa seria molt més senzill. No obstant això, el mateix efecte podria aconseguir-se posant en marxa l’anomenat Observatori de la Morositat, que tindria aquestes funcions de control i anàlisi, entre altres””.Factures electròniques presentades a través de FACe a lesAP. Total acumulat a 30 de juny de 2016 * Nota: Font: Indicadors Database – Direcció General de Tecnologies de la Informació i lesComunicacions del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Les entitats locals acaparen la meitat de les factures electròniquesDel total de factures electròniques emeses des del 15 de gener de 2015, la meitat (47,8%) es van dirigir a entitats locals adherides al sistema; a l’Administració Autonòmica, un 40,1%; a la General de l’Estat, el 9,9%; a Universitats, el 2%; i a altres institucions, el 0,2%.Pel que fa a l’import acumulat de les factures, en aquest cas el major percentatge el registra l’Administració Autonòmica (39,1%), seguida de la Local (33,8%), la General de l’Estat (24,8%), Universitats (2%) i altres institucions (0,3%).Gràcies a aquest sistema, el Govern pot seguir de prop la situació real dels terminis de pagament de cada AP i prendre les mesures que consideri oportunes per reduir la morositat. Així ho va fer recentment amb Aragó i Extremadura, comunitats a les quals va comunicar l’inici del procediment per a la retenció dels imports a satisfer pels recursos dels règims de finançament per pagar directament els proveïdors.El passat 13 de juny es va comunicar també a la Comunitat Valenciana l’inici de l’adopció de les mesures automàtiques de correcció que estipula l’article 20.5 de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. El president de la PMcM, Antoni Cañete, ha reiterat que “”aquest tipus de mesures són necessàries si es vol combatre amb celeritat la morositat de les administracions públiques””.Pendents de la resolució de la UE davant la devolució dels interessos de demoraLa PMcM confia que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) reflexioni sobre la naturalesa “voluntària” de la renúncia als interessos (que argumentava en les seves conclusions l’advocada general) i dicti sentència declarant-ne la il·legalitat, perquè els proveïdors puguin recuperar els 3.000 milions d’euros als quals van renunciar. La Directiva Europea assenyala explícitament que la clàusula de renúncia als interessos de demoraés abusiva””.Per Cañete, “”no és comprensible que els ciutadans i empreses haguem de pagar interessos quan liquidem els nostres impostos fora de termini, i que no passi el mateix amb les AP. Seria més just que aquestes paguessin d’ofici els interessos de demora””. També ha animat els proveïdors a reclamar formalment els interessos de demora perquè, si la sentència és favorable, poguessin recuperar-los en haver interromput la seva prescripció a temps. “”A la nostra pàgina web trobaran gratuïtament un formulari amb el Model de Reclamació i la calculadora dels interessos de demora””, afegeix.