Despenalitzar el fracàs i facilitar l’accés al finançament, claus per promoure la segona oportunitat

Barcelona, 9 de novembre de 2015.Als Estats Units, el fracàs empresarial no té la carrega negativa que sí té en molts altres països. Un factor que ha estat decisiu a l’hora de no estigmatitzar l’emprenedor honest que fracassa és la legislació sobre la insolvència, que data del 1898, i que ha estat clau per promoure l’assumpció de riscos i, en conseqüència, la segona oportunitat. Prenent de referent el model nord-americà, La Fundació PIMEC, Numintec i el consolat general dels EUA a Barcelona han organitzat aquest matí una jornada centrada en debatre sobre la cultura de la segona oportunitat com un repte per al model econòmic del segle XXI José Maria Torres, patró de la Fundació PIMEC d’Acció Social i president de Numintec, ha obert la trobada destacant que “la segona oportunitat és quelcom intangible per al públic en general fins que no li toca de prop a un amic o familiar” i ha afegit que conscienciar sobre la seva importància és “clau” ja que “cada emprenedor que no torna a tirar endavant és una pèrdua de talent per a l’economia i la societat”. Per la seva banda, Adam Smith, cònsol d’Afers Polítics del Consolat General dels Estats Units, ha afirmat que “si es té por a fracassar també es té por a emprendre” i en aquest sentit ha apuntat que “als Estats Units no es considera el fracàs empresarial de forma negativa si no que es considera que el fracàs és no intentar-ho de nou”.   A continuació ha tingut lloc la projecció de “El Corredor”, un curtmetratge que aborda la realitat de les segones oportunitats per a empresaris a qui no els ha anat bé el negoci i que ha estat coproduït per Numintec, empresa de solucions de telecomunicacions basades en telefonia IP en Cloud. “El Corredor” ha rebut nombrosos premis a nivell nacional i internacional, entre els quals el Premi Gaudí al millor curt del 2015 i el Premi al millor Curtmetratge Europeu del 2015 a la SEMINCI. Actualment està competint per als premis de l’Acadèmia de Cinema Europeu i per a la selecció dels Oscar 2016 i dels Goya 2016. El responsable de la seva difusió a festivals de cinema de tot el món, l’agent cinematogràfic nord-americà Joshua Jason, ha parlat de la importància del cinema com a motor de canvi de la societat apuntant que “les pel·lícules han d’entretenir però també han d’il·lustrar temes socials com el de la segona oportunitat empresarial que als Estats Units ja és una realitat i que en d’altres països com Espanya s’està lluitant per aconseguir”. Seguidament, la responsable de l’oficina de desenvolupament empresarial de l’Small Business Administration, Tameka Montgomery, ha insistit en la importància de la cultura del risc i el clar suport que rep per part de la legislació i les institucions als EUA com a impulsors de la innovació i les oportunitats, que han contribuït decisivament a la superació de la crisi econòmica en aquell país. “”Cal donar espai a la presa de riscos per part d’emprenedors que posen solucions a nous problemes, sense que hagin de patir per una condemna en cas de fracassar””, ha assegurat Montgomery. En aquest sentit, l’SBA és l’agència federal que vetlla pel desenvolupament de les pimes, que als EUA “”són responsables de la creació de 2 de cada 3 llocs de treball i donen feina a la meitat dels treballadors al país””. Montgomery ha resumit la tasca de l’SBA en tres C: capitalització, contractació pública i assessoria (consulting, en anglès). Montgomery ha explicat que l’SBA aporta capital als nous empresaris fins i tot durant èpoques de recessió econòmica.   També ha destacat que el govern dels EUA és qui fa més contractació pública a tot el món i que 1 de cada 4 dòlars licitats van a pimes. “”Amèrica és una nació de pimes i l’SBA és qui les manté vives i les fa créixer””, ha conclòs. A continuació ha tingut lloc una taula rodona centrada en debatre sobre com impulsar la segona oportunitat a nivell espanyol i europeu, que ha estat moderada per Joaquim Llimona, president de la Fundació PIMEC. “Des de fa cinc anys, la Fundació, a través del programa emppersona, acull persones empresàries i autònomes que han tancat la seva empresa o es troben en una situació difícil econòmicament i ja són més de 600 les persones ateses amb un resultat positiu”, ha assenyalat el president de la Fundació. Això ha contribuït “a recuperar el prestigi empresarial, retenir el talent i potenciar l’emprenedoria”, ha afegit. La taula rodona també ha comptat amb la participació de Javier López, eurodiputat; i Matilde Cuena, catedràtica de Dret Civil a la Universitat Complutense de Madrid. En primer lloc, l’eurodiputat Javier López,membre de les Comissions d’Ocupació i Assumptes Socials del Parlament Europeu, ha comentat que actualment a Europa se segueixen tres models en relació a la segona oportunitat: l’anglosaxó basat en construir uns sistema que contempli portes legals per sortir ràpidament del sobre endeutament; el francès i nòrdic més proteccionista socialment i que per exemple impedeix que es contempli que l’habitatge habitual s’hagi d’entregar; i el model alemany amb una legislació més punitiva que contempla que durant 7 anys s’hagi de pagar tot el deute possible. Segons López, “aquests diversos models haurien de confluir en una regulació europea única”. D’altra banda, Susana Tintoré, directora general de Barcelona Activa, ha constatat que “a Europa hi ha més aversió al risc que als països anglosaxons i això fa que es contempli el fracàs també d’una altra manera”. Tintoré ha explicat que Barcelona Activa, organisme depenent de l’Ajuntament de Barcelona, va néixer fa més de 25 anys “amb l’ADN de la segona oportunitat” oferint programes de suport a l’empresa, a la creació d’ocupació i a la iniciativa emprenedora. Tintoré ha lloat la reserva de licitacions públiques per a les start ups que es dóna als Estats Units i l’ha qualificat de “model a seguir per a totes les administracions públiques a Europa”. Finalment, l’advocada i catedràtica de dret civil de la Universitat Complutense de Madrid especialitzada en l’àmbit de la segona oportunitat, Matilde Cuena, ha subratllat que “a Espanya fins el 2015 quan un empresari fracassava per causes alienes a la seva responsabilitat havia de respondre personalment a present i futur pel deute que quedava de la seva activitat empresarial”. Segons Cuena, tot i que la nova llei de la segona oportunitat aprovada aquest passat mes de juliol millora aquesta i d’altres situacions, “és una llei que només tracta de resoldre un problema polític i que segueix perjudicant als empresaris ja que un dels seus grans passius és el crèdit públic, que amb la nova llei seguirà sense poder ser exonerat”. Cuena també ha criticat que la nova llei contempla que consti en un registre públic el nom de l’empresari qui ha fet ús del mecanisme de la segona oportunitat. Finalment ha afirmat que “és impossible que un empresari es recuperi si no pot accedir de nou al finançament” i ha proposat que a Espanya es repliqui el model dels Estats Units i l’estat afavoreixi aquestes persones amb la creació de fitxers de solvència positius. Durant la cloenda de la jornada, Josep González, president de PIMEC, qui ha destacat que a Catalunya i a Espanya “encara queda molta feina per fer en relació a la segona oportunitat”. Segons Gonzalez, “després d’un procediment d’insolvència o tancament d’empresa la societat acostuma a estigmatitzar l’empresari” i des de PIMEC ha defensat que “les persones empresàries no fracassen, el que fracassa és el projecte”. En aquest sentit, ha explicat que PIMEC demanarà al proper govern i als partits polítics que revisin l’actual llei de la segona oportunitat ja que “”ha quedat curta””, i ha proposat impulsar un sistema de reacció ràpida als problemes d’insolvència, facilitar el finançament durant els procediments preconscursal i concursal, així com condonar totalment els deutes associats a un insolvència en el termini màxim de 3 anys. Finalment, Agustí Colom, regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat el compromís del consistori per instar les administracions competents a legislar sobre aquesta qüestió i ha remarcat que “la vida i també els negocis són un procés no lineal en què s’avança i es va enrere contínuament”.