La modificació de les circumstàncies dels contractes de lloguer de locals de negoci

El Jutjat de Primera Instància número 20 de Barcelona ha estat el primer, amb la seva sentència de data 8 de gener de 2021, a pronunciar-se sobre l’aplicació de la normativa relativa a la revisió de les rendes de lloguer corresponents a locals en aplicació de la doctrina rebus sic stantibus amb relació al RD 15/2020. Aquesta doctrina fonamenta la possibilitat de poder canviar els termes d’un contracte si hi ha hagut un canvi imprevisible en les circumstàncies inicialment pactades. És a dir, encara que existeixi aquesta norma –RD 15/2020–, en aplicació de la doctrina jurisprudencial rebus sic stantibus no queda exclòs que es puguin modificar les condicions del contracte d’una forma diferent de la recollida en l’esmentat RD. La doctrina rebus sic stantibus es basa en el principi de bona fe i en un canvi imprevist en les circumstàncies que van formar la voluntat inicial de contractar. Seguint la jurisprudència del Tribunal Suprem i els Principis Europeus de Drets dels contractes, cita els quatre requisits per aplicar-la, en concret:Alteració extraordinària i imprevisible de les circumstàncies tingudes en compte a l’hora de signar el contracte (per exemple, en el cas d’una crisi sanitària que fa que les autoritats imposin unes restriccions alienes a la voluntat de les parts)Que l’alteració suposi una frustració en la finalitat del contracte o un perjudici greu o excessivament onerós per a una de les parts (per exemple, que d’acord amb certes mesures, no acordades per les parts, suposi que una de les parts tingui un perjudici econòmic o que no pugui continuar desenvolupant la seva activitat de forma íntegra)Que les parts hagin intentat negociar, però no s’hagi pogut arribar a un acord.Que la solució que es persegueixi passi o bé per posar fi al contracte o bé per modificar la distribució de pèrdues i guanys equitativa entre les dues parts (és a dir, que a causa del canvi imprevisible, s’hagi d’arribar a finalitzar el contracte o a equilibrar les obligacions)La clàusula rebus sic stantibus és un principi general del dret d’obligacions i contractes i té una funció informadora de l’ordenament jurídic, inclòs el Codi civil i el RD 15/2020. Per tant, no estableix una única solució, sinó que l’equitat que es busca dependrà dels termes del contracte. És a dir, el RD recull una solució concreta que pot ser idònia per pal·liar unes dificultats econòmiques, però una aplicació dels principis d’equitat i bona fe no exclou altres solucions diferents de les regulades en aquell RD. A més, existeixen altres normes, com per exemple el RD 34/2020 de la Generalitat de Catalunya, que estableixen altres solucions diferents del RD 15/2020. Per tant, l’esmentada sentència resol que la interpretació més adequada del RD 15/2020 és que les conseqüències que es fixen en aquesta norma no són excloents d’altres modificacions i solucions diferents, ateses les circumstàncies del contracte d’acord amb la clàusula rebus sic stantibus.